Qui som?

D. Rafael Rodrigo Montero
Actual Presidente

• El Consell Superior d'Investigacions Científiques ("Consejo Superior de Investigaciones Científicas") és Agència Estatal segonsReial Decret 1730/2007, de 21 de desembre BOE. I constitueix l'organisme públic d'investigació més important d'Espanya. Amb implantació a totes les comunitats autònomes a través de 126 centres i 145 unitats associades.
  
  L'objecte del CSIC és el foment, la coordinació, el desenvolupament i la difusió de la investigació científica i tecnològica, de caràcter multidisciplinar, a fi de contribuir a l'avenç del coneixement i al desenvolupament econòmic, social i cultural. A més s'ocupa de la formació de personal i de l'assessorament a entitats públiques i privades en aquestes matèries.

Funcions:

• Fer investigació científica i tecnològica tot contribuint al seu foment.


• Transferir els resultats de la investigació científica i tecnològica a les institucions públiques i privades.


• Proporcionar serveis científicotècnics a l’Administració general de l’Estat així com a d’altres administracions i institucions públiques i privades.


• Impulsar la creació d’entitats i empreses de base tecnològica.


• Contribuir a la creació d’entitats competents per a la gestió de la transferència i la valoració de la tecnologia.


• Formar investigadors.


• Formar experts a través de cursos d’alta especialització.


• Fomentar la cultura científica en la societat.


• Gestionar instal•lacions científicotècniques que li siguin encarregades al servei del sistema d’investigació científica i desenvolupament tecnològic.


• Participar en els òrgans i organismes internacionals que li encarregui el Ministeri d’Educació i Ciència.


• Participar en els òrgans i organismes nacionals que li encarregui el Ministeri d’Educació i Ciència.


• Participar en el disseny i la implementació de les polítiques científiques i tecnològiques del Ministeri d’Educació i Ciència.


• Col•laborar amb altres institucions, tant nacionals com internacionals, en el foments i la transferència de la ciència i la tecnologia, així com en la creació i desenvolupament de centres, instituts i unitats d’investigació científica i tecnològica.


• Col•laborar amb les universitats en les activitats d’investigació científica i desenvolupament tecnològic i en l’ensenyament de postgrau.


• Informar, assistir i assessorar en matèria de ciència i tecnologia a entitats públiques i privades.


• Formar experts en gestió de la ciència i de la tecnologia.


• Col•laborar en l’actualització de coneixements en ciència i tecnologia del professorat d’ensenyaments no universitaris.


• Donar suport a la realització de polítiques sectorials definides per l’Administració general de l’Estat amb l’elaboració d’estudis tècnics o activitats d’investigació aplicada.


• Qualssevol altres encaminades a potenciar la investigació científica i tecnològica que li atribueixi la normativa aplicable o li encarregui el Govern.

• Humanitats i Ciències Socials.


• Humanitats i Ciències Socials.


• Recursos Naturals.


• Ciències Agràries.


• Ciència i Tecnologies Físiques.


• Ciència i Tecnologies Químiques.


• Ciència i Tecnologies de Materials.


• Ciència i Tecnologia d'Aliments

El CSIC col•labora amb:

• Universitats nacionals i internacionals.


• Organismes nacionals i internacionals.


• Empreses nacionals internacionals.


• Fundacions, associacions i altres institucions de caràcter
  científicotècnic.

L'11 de gener de 1907 va ser decretada la creació de la Junta per a l'Ampliació d'Estudis i Investigacions Científiques ("Junta para la Ampliación de Estudios e Investigaciones Científicas"), coneguda com a JAE,per Amalio Gimeno, ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts.

Amb la nova institució, hereva dels principis de la Institució Lliure d'Ensenyança ("Institución Libre de Enseñanza"), es pretenia acabar amb l'aïllament espanyol i enllaçar amb la ciència i la cultura europees, a més de preparar el personal encarregat de dur a terme les reformes necessàries en les esferes de la ciència, de la cultura i de l'educació. Així, l'esforç per reformar, per regenerar el país, passava a ser una empresa nacional, independent dels vaivens polítics, en la qual s'implicava intel•lectuals de diferents ideologies.

El programa científic i cultural desenvolupat per la JAE no només va representar el projecte més innovador per a Espanya entre 1907 i 1939, amb la creació de laboratoris, centres d'investigació, dotació de beques per estudiar a l'estranger, etc., sinó que va posar en contacte els principals pensadors i científics d'Espanya amb els d'altres països i continents, la qual cosa va possibilitar una nova forma d'acostament dels pobles a través de la cultura i de la ciència.

Presidida des dels seus inicis per Santiago Ramón y Cajal, amb la col•laboració de José Castillejo a la secretaria, lava desenvolupar diferents objectius, entre d'ells: el servei d'ampliació d'estudis dintre i fora d'Espanya, les delegacions en congressos científics, el servei d'informació estrangera i les relacions internacionals en matèria d'ensenyament, el foment dels treballs d'investigació científica i la protecció de les institucions educatives en l'ensenyament secundari i superior.

Per dur a terme aquests objectius, la JAE va posar en marxa una activa política de pensions, essencials per al desenvolupament cultural i científic d'Espanya, els beneficiaris de la qual van ser nombrosos estudiants, professors i investigadors, que van ser becats per treballar a l'interior, a Europa i a Amèrica. Des del principi, la va desenvolupar una política activa tot afavorint la creació de diferents centres d'investigació així com de laboratoris a diferents parts d'Espanya: el Centre d'Estudis Històrics de Madrid ("Centro de Estudios Históricos de Madrid"), el 1910, dirigit per Ramón Menéndez Pidal, la Residència d'Estudiants ("Residencia de Estudiantes"), l'Institut Nacional de Ciències Fisiconaturals ("Instituto Nacional de Ciencias Físico-Naturales"), fundat el 1910 i presidit per Cajal i amb l'assistència de Blas Cabrera, que va agrupar institucions ja existents com el Museu Nacional de Ciències Naturals ("Museo Nacional de Ciencias Naturales"), el Museu Antropològic ("Museo Antropológico"), el Jardí Botànic ("Jardín Botánico") o l'Estació Biològica de Santander ("Estación Biológica de Santander") i que va comptar amb diferents comissions i laboratoris com el d'investigacions biològiques, el d'investigacions físiques, l'Estació Alpina de Biologia del Guadarrama ("Estación Alpina de Biología del Guadarrama"), la Missió Biològica de Galícia ("Misión Biológica de Galicia"), la Comissió d'Investigacions Paleontològiques i Prehistòriques ("Comisión de Investigaciones Paleontológicas y Prehistóricas"), el Seminari Matemàtic ("Seminario Matemáticos") i els laboratoris de química, fisiologia, bacteriologia, etc., de la Residència.

Metges, biòlegs, químics, historiadors, filòlegs..., homes i dones de ciències i de lletres es van formar en les institucions creades per la JAE i van ser els encarregats de posar en marxa el programa renovador de la ciència i de la cultura espanyoles. Santiago Ramón y Cajal, Ignacio Bolívar, José Castillejo, Luis Simarro, Juan Negrín, Pío del Río-Hortega, Antonio de Zulueta, Severo Ochoa, Julio Rey Pastor, Francisco Durán i Reinals, Blas Cabrera, Leonardo Torres Quevedo, José Casares Gil, José Fernández-Nonídez, Cruz Gallastegui, Federico de Onís, Ramón Menéndez Pidal, María de Maeztu, Tomás Navarro Tomás, Américo Castro, Antonio García Solalinde, Samuel Gili Gaya, Rafael Altamira... són alguns dels qui van formar part d'aquesta empresa.

En plena Guerra Civil espanyola, el 19 de maig de 1938, la JAE va ser suprimida, els seus centres i laboratoris, tancats i molts dels seus homes van començar el camí de l'exili. A alguns, la guerra els va sorprendre a l'estranger, d'on mai no van tornar, d'altres van decidir abandonar-ho tot i fugir i d'altres es van quedar a Espanya. Amèrica i diferents països d'Europa van obrir la porta a aquests científics i intel•lectuals, amb alguns dels quals ja havien mantingut contactes previs al conflicte. Molts dels que van fugir van poder recompondre la ciència i la cultura espanyoles a l'exili. Alguns d'aquests científics, vinculats estretament a la Casa d'Espanya ("Casa de España") a Mèxic, serien els encarregats de fundar la revista que va reunir l'exili científic espanyol,Ciència.Revista hispanoamericana de Ciències pures i aplicadesL'1 de març de 1940 va aparèixer el primer número d'aquesta revista sota la direcció d'Ignacio Bolívar Urrutia i amb tres redactors principals, Cándido Bolívar Pieltain, Isaac Costero i Francisco Giral.

El 1939 el nou règim franquista creava, amb els laboratoris, locals i centres de la elConsell Superior d'Investigacions Científiques ("Consejo Superior de Investigaciones Científicas"), sota la presidència del ministre d'Educació José Ibáñez Martín, qui va comptar amb l'estreta col•laboració de José María Albareda, nomenat secretari general delCSIC.La llei de 24 de novembre de 1939, per la qual es creava el CSICdeixava establert que"Tots els Centres depenents de la dissolta Junta per a l'Ampliació d'Estudis i Investigacions Científiques (JAE), de la Fundació d'Investigacions Científiques i Assajos de Reformes i els creats per l'Institut d'Espanya passaran a dependre del Consell Superior d'Investigacions Científiques."